Fa uns anys vaig conéixer un personatge faulós, UN BON AMIC, UN FILÒSOF DE L'AMOR, un predicador de la vida i un encant d'home. El poema es el següent:


Per l’amistat que ens uneix et dedique aquest versos de caire joiós, per no dir eròtic

Dedicat a Damià Andreu


A un amic molt calent, simpàtic i graciós.
consagre aquests versos amb tot el meu cor,
perquè no s’escape cap baleta enverinada
i no vaja de líquid amorós carregada.

A la teua enamorada dona-li molt d’amor
però sense passar-te, que no t’esclate el cor.
Ves amb compte, que és primeta la teua amada,
no vaja que d’una castanya la deixes prenyada.

Estimat amic, per a fer l’amor està el llit,
abandona ja la catifa i el sofà de cop,
si vols gaudir, aprofita un bon centrifugat.

Fes l’ús del carpe diem, del moment d’amor gaudix,
sempre que et queden ganes d’amar i estigues fort.
Aprofita’t bé l’instant, tú que estàs enamorat.

Per Francisco Domínguez Ruano