Tot per una OPOS

Gràcies Déu, gràcies amics pel vostre recolçamenti us demane perdó si alguna volta he sigut un fàstic i heu sigut objecte de la meua ira
Una pluja d’emocions

Va bombardejar el meu cos,

Com si un déu m’haguera afavorit

Pel meu esforç,

Per la meua penitència

I per la meua dedicació.


En un moment vaig dubtar,

Vaig renegar de la meua fe en Déu

O en els déus de l’Olimp,

Però per una vegada el meu somni

Es va convertir en realitat.

Dues vegades vaig somniar

Que fregava el cel de l’Olimp

I que era el quart en una dura cursa

On els meus cavalls alats
Em portaven a la glòria desitjada.


Ara que forme part de l’Olimp

Intentaré no oblidar els pobres mortals

I donar-los a tastar l’ambròsia de l’amistat.

Afecte, amor, passió, desitjos sexuals

No deixen de ser emocions d’un mortal.


Francisco Domínguez

Dissabte, 15 de juliol de 2006